Relax, anhelado relax. Todo el año huyendo de marrones, y en verano buscamos ese color como lagartijas al sol. Y nos dejamos de puñetas, nos quitamos las caretas, y enseñamos lo que rima. Porqué no hay mayor placer que el de mostrarse al mundo con la guinda del descaro que intentan robarnos cada día los hombres-ceniza...
dimarts, 19 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Genial!!
Bss
Gracias...
;)
yeaaah!!! visca la naturalitat ;D
estava rumiant que qualsevol dia d'aquests, m'emborratxo t'envio una foto... si és que em vols de musa clar ;D
per descomptat! I si vols que et faci jo la foto amb alguna de les lomo...
;P
calla, calla, que no soc gens fotogènica, jeje
La típica frase per que et digui que no, que surts maquíssima a les fotos que he vist, no? (dones...! Gggrrrr!!)
ho penso en serio!!! (però gràcies ;D)
Gràcies per què? (merda! Se'm va escapar...)
Publica un comentari a l'entrada