Me dicen que tienes sabor a vainilla, y yo te intuyo sabores más amargos. De lascivia en blanco y negro; de frágil aspereza; de pasión en tus ojos; de dudas e incertezas...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dejad que se acerquen a mí...
6 comentaris:
Encara que no ho digui mai, el 90% de les vegades sempre m'agraden les cançons que enllaces, però si ho hagués de dir sempre seria rutina. Òbviament en tinc de preferides, però sovint enriqueixes la meva "cultura" musical jaja
Una de les meves activitats vitals preferides és fer de camell musical. Bé, primer m'agrada fer d'arqueòleg musical i buscar mil i un grups i rareses, i després compartir els meus tresors amb el món
Clara y oscura.
Cuantas preguntas puede hacerte una mirada.
Como Tintoretto, Raquel...
Y la mayoría, sin respuesta, anónimo...
i came (here) for my vanilla that was never sweeter
Publica un comentari a l'entrada