divendres, 5 de novembre del 2010

Musa anónima 67



Los que nacimos con ojos inquietos no podemos evitarlo: se nos va la vista tras cerraduras y puertas, y amamos las imágenes robadas. Pero no por vicio ni por morbo (o no sólo por ello), sino porqué somos obsesos de la pureza, la espontaneidad y las cosas naturales que todos hacemos cuando nos quitamos la careta y cerramos las puertas del mundo exterior...





4 comentaris:

moonlight ha dit...

ullets inquiets, m'agrada el que has escrit i la foto m'encanta tb!

dEsoRdeN ha dit...

a qué es chula, chocolat? :)

I a sobre, és veritat, moonlight... :D

NaoBerlin ha dit...

Como dicen por ahí, AY OMÁ QUÉ RICA!!!!!!!!!

dEsoRdeN ha dit...

pozi